(..)

Passa Nadal.

Passa desembre, passa Nadal, passen Reis, i arriba febrer i fa un fred que pela, però dels que pelen de veritat. Dels que pelen el pèl, pelen la pell, ho pelen tot i et deixen en boles, o en costelles i en cor i un tros de cervell que acaba amb un constipat gros i no sap el que es fa. I això no hi ha Couldina, Frenadol o Fluimucil que ho arregli. Febrer és com una paret de ciment, com una casa sense calefacció, com un bassal que omple el camí de banda a banda. És una puta merda, per dir-ho clar i català.

De tant en tant surt un solet calentó o una antiga llista spotify que obre un somriure, però la grisor i el puré insípid d'aquests dies em diuen que la vaig encertar, el dia que vaig posar nom a això.

Ajudeu-me a buscar/trobar la xuleria de la vida, va. Com un "let me Google that for you" però així a l'1.0. Sispli.