dissabte, 30 d’abril del 2011

Tens una camisa grossa? Tens un vestit sexi sexi! :D

Com transformar una camisa d'aquestes grosses de tio en un vestit sorprenentment sexi. Allò que estàs a casa d'un tio i no tens roba? Li robes una camisa, quatre doblecs i ja està! No tens res per posar-te? Obre l'armari del teu germà! Ho he vist a cuánta razón.. i m'he enamorat tant tant tant! Ha de ser facilet de fer, no? A robar-li camises a tot el públic masculí, ohyeah! :D

divendres, 29 d’abril del 2011

Gent maca que heu de seguir a Twitter (o piuladors a qui no faria mai anfolou)

Noms en massa. No tinc raons per tots, però si us dic que us tinc carinyo d'una manera o d'una altra i que ara mateix us faria un atxutxón gros, canvia alguna cosa? No? Jo ho he intentat.. Que sou molt macos, cony! Que per culpa vostra estic viciada al mundillo dels 140 caràcters! :P Sexis! Més que sexis!

Família: @marionadanes, @claradeulo, @91kike14.

Gent de l'1.0: @mark_splash, @missblumchen, @fonstation, @olgafrontela, @rainfallsdown, @sergibernat90, @mabel_RR, @cvallribera, @mbonfill, @xaviermt, @beaMaca, @Shirubya1980, @tiamaimo, @rosasunba, @elenaec8, @rogergros, @lauragortensi, @afrikawinslet, @ragart_, @alex_cubero, @annsubu.

Ídols lingüístics: @goncalcalvo, @marcguarro.
Ídols en general: @vahomeva, @AmadeuBrugues.

Desvirtualitzats: @serranillu, @griscortes, @shendeluth, @abellonch, @danishdisaster, @epineda, @jordiperales, @campusmagnus, @FGrau, @maquinistilla, @jocsdeparaules, @sergimartinezb.

I ara llista a pinyón: @kuestmaster, @marcpik, @joanteixidopau, @aniol, @farrarons, @alexmarles, @victor_catalan, @davesoria, @Tamysoares, @merifgrimal, @vakunet, @lluisJD, @accidia, @peretorrebadell, @jaraec, @carxofaverda, @oleguermaspons, @surfzone, @patillades, @lenitiu, @pauaragay, @mnietov, @marsanou, @ewokprepotent, @noechan, @uzuzet, @barrut, @colcobau, @urifuster, @byteee. 

I també hi ha mierdihumoristes, i poetuiteros, i gent que té gràcia... però deixem-ho per un altre dia! :)

diumenge, 24 d’abril del 2011

Crònica d'un Sant Jordi sols però acompanyadíssims

Hi ha qui s'agobia quan hi ha molta gent.
Hi ha qui no li agrada estar al mig de merders.
Hi ha qui és solitari. Hi ha qui no parla gaire.
Hi ha a qui li costa molt establir contacte físic.
Hi ha qui mai es veuria en persona amb gent d'Internet.
Hi ha qui manté una intimitat i no explica res de la seva vida privada.
Hi ha qui prefereix passar desapercebut.
Hi ha qui necessita les seves hores per menjar.
Hi ha qui no té llibre si no li regalen.
Hi ha, també, qui només es compra llibres seriosos.

Jo no sóc cap d'aquestes coses. Tot el contrari, de fet.
Gràcies a tots per haver-me fet passar un Sant Jordi genial, a l'única parada de Rambla Catalunya abans de Gran Via, però amb mil i una visites virtuals (i, per tant, desvirtualitzacions) i reals. Relataires, twitteros, gent de la meva vida, sou maquíssims!

I, per cert, visiteu relatsencatala.cat i escriviu i presenteu coses i l'any que ve veniu i compreu cosetes, que potser hi podria sortir el vostre nom i tot! :)

dijous, 21 d’abril del 2011

Un entrecot poc fet, però molt molt poc, però gairebé cru

Però molt poc, molt poc, eh? Gairebé cru, res, saignant, volta i volta, una passada ràpida, només per marcar-lo, allò que quedi ben cruet... Però no el vull ni marró ni rosa, eh? Ben vermell així cru cru cru! D'acord? :)


Potser hauríem de fer tot aquest discurset, quan demanem... I em sembla que ni així ho entendrien, que seguirien portant-lo roseta gairebé marró.. FFFUUUU! Tant costa, senyors, fer un tros de carn com Déu mana?

I una de Britney Spears! Vici vici!


If I said my heart was beating loud
if we could escape the crowd somehow,
if I said "I want your body now", would you hold it against me?
'Cuz you feel like paradise, and I need a vacation tonight..!

Un petit enamorament en forma de poema

Per anar-lo mirant de tant en tant.
És veure'l i enamorar-te (L)

Porque cuando ella cruza por debajo del cielo solo el tonto mira al cielo..



dimarts, 19 d’abril del 2011

Mis corasones!

Estem de vacances, tinc molta feina, però sembla que tingui el cervell a l'aeroport esperant per embarcar cap a l'altra punta del món, o sigui que ja la faré després o demà (o l'altre, o acabes fent-ho tot l'últim dia). En fin! Vaig dir que faria una recopilació de totes les meves peces de col·lecció corasonil, i ho he fet! Diria que no hi és tot, però.. m'he deixat llibretetes, bolis, paperets..


1. Joies. El primer de tota la col·lecció va ser el platejat que està de costat, alumini reciclat, d'aquest estiu a Sanremo. Tothom que el veu fa "carai, quin cor més gros.." (L). El daurat és regal de la meva cunyada i pesa un ou (i també fa fer comentaris a la gent), el segon regal de reis de la mama, el tercer era de me àvia quan era jove i el vermell me'l va fer la Sílvia amb fimo (la @Shirubya1980, busqueu-la a Twitter). L'altre petitó fa soroll i el va trobar mun tiet a un pis quan van marxar els llogaters ^^

2. Roba. La més adorable és la de colors a la dreta, resultat de l'estada als USA, encara que estigui gastada.. La negra també és italiana, la grisa és ADORABLE (per si no es veu, posa "will you be my valentine?" i, a més, és una nena pujada a una pedra fent-li un petó al nen i és el que he de fer jo sempre, enfilar-me i és ooooooooh) i les altres són de per aquí i de per allà. El cor de la de baix a la dreta està fet amb imperdibles! :D I la de dalt a la dreta ja em va petita gairebé :(



Les jaquetes... en fiin.. la de l'esquerra és col·lecció Desigual Me and you (que va ser una passada) i la de la dreta és un borreguito dels USA, també, impresionante..

I 3. Coses vàries. Una capsa de kleenex corasones sense estrenar (per favort, amb lo mona que és) i dos patchworks de la mama que no són res però que són monos igual...


I em deixo coses segur.. però ja aniran sortint! :)

Però és que són una monada! És tan amorós, tan oish, tan jó la vida és bonica oish oish sobar-se és guai i viva el amor... Oi que sí? :D I només això... que... si en veieu de monos... i baratos... i macos maquíssims... i si penseu en mi... o m'aviseu, o me'l compreu! d'acuerdo? :D

co-rasones tenemos todos, pero yo muchos más que vosotros! (imitant el GRAN poema que deixaré en algun altre post)

diumenge, 17 d’abril del 2011

Detallísims de llengua a la publicitat

Mireu atentament i fixeu-vos en la importància d'una preposició, que ho canvia tot..

Menamorao: Uno de 50

No sé si he dit mai que sóc una fanàtica dels cors. Que m'encanten, que els adoro, que els colecciono. Un dia faré una foto on surtin tots juntets i la penjaré. Si mai m'heu de regalar una cosa i no sabeu què, regaleu-me un cor. Segur que m'agrada. Encara que sigui una capsa de kleenex.

I si, a més, li sumem unode50, una marca de joieria que em torna boja, tenim com a resultat un corasonsito que em genera una obsessió malaltissa d'anar obrint la web i mirar-me'l i remirar-me'l, i que, si no fos pel preu, ja faria dies i setmanes que seria meu. 

M'encanta. M'encanta, m'encanta, m'encanta. La bona dona que me'l va passar ja sabia el que es feia, ja.

Però la vida és dura perquè voltant per la web t'enamores unes quantes vegades més... i no tenim mai prous cèntims perquè totes aquestes històries d'amor arribin a bon port!

És o no és una monada? Algun dia serà meu! :D

Detallíssims de llengua: Me la su(d)a

Tant si heu fet la gran traducció al català i dieu "Me la sua" com si continueu com jo agafant tota l'expressió prestada, us heu fixat mai en l'aberració sintàctica que esteu dient?

Això me la sua. Això em sua la polla. Des de quan es pot suar una polla? Des de quan es pot suar cap mena de complement directe? (Sí, suar sang, en fi). La solució semi-ideal seria alguna cosa com "quan sento això, em sua la polla", o "em sua la polla en pensar en això", i n'hem anat fent una reducció fins a quedar-nos amb una solució absurda.

Però també podria ser l'altra visió, la de "algú me la sua". Que vindria a ser un "algú me la fa suar", perquè suar-la, suar-la, em sembla que no podríem. Sí que podem trobar un cert sentit, però, en frases com "me la bufa" o "me la pela", ja que sembla que algú podria fer-nos-ho, encara que fos en sentit figurat.

Tenim també un "me la porta fluixa" que podria ser un "em deixa totalment indiferent", que no ens causa cap mena d'emoció diguem-ne... forta.

I és que l'oral ho té, això, que va canviant les formes i va fent evolucionar coses, saltant d'una paraula en l'altra, modificant, creant sinònims del no-res, buidant significats, fins al punt que sentim una dona dient una cosa tan absurda com "me la repampimfla" i no ens passa res.

dissabte, 16 d’abril del 2011

Avís a la població: el misteri del Trident

Senyores, senyors, escric aquestes línies perquè no caiguin a la trampa dels publicistes de la gran marca de xiclets que ha substituit el grandiós i elàstic Boom Boom Boomer Súperchicle. No cometeu l'error de comprar el nou Trident Senses Mega Mystery.

L'anunci, per si no l'heu vist, és aquest:


Ells saben bé que l'ésser humà és curiós de mena, que sempre volem saber més, i amb un signe d'interrogant fan que es compri un xiclet que no s'hauria venut mai. I és que ells diuen que és "el sabor que no podrás adivinar", però jo us revelaré que ho he descobert (i que vinguin els tios i els estruços que vulguin) i té gust d'una barreja estúpida entre líquid neteja-vidres, el Twister, famós gelat de la nostra infància, una mica de gelat blau de pitufo i quatre coses estranyes més. És molt raro. Però molt. Només olorar-lo ja fa com cosa. Sembla com si haguessin pillat totes les sobres i les haguessin posat en un xiclet que, a més, per acabar-ho d'arreglar, és blanc i dóna la sensació de mossegar un paper. Però és que si fos així una barreja rara però bona, encara, però és que és DOLENT. Dolent majúscul, amb totes les lletres.

Han fet un xiclet dolent i li han hagut de fotre un interrogant perquè almenys siguem uns pringats i el compressim moguts per aquesta curiositat xismosa que ens envolta sempre. Perquè almenys tinguin una primera venta per cada persona. Perquè a més, l'anunci et diu que no revelis de què té gust, perquè clar, si no, la notícia que és dolent dolent s'estendria com la pólvora i només el comprarien per primer cop uns quants. Però com que jo sóc bona persona, us estalvio l'euro i mig que us cobrarien per ser curiosos.

I me'n queden dotze que hauré d'anar repartint a gent i matant-los la curiositat de gratis. O a gent que pensarà que sóc una bona amiga que comparteix les coses. La diferència entre llegir o no llegir aquestes línies.

divendres, 15 d’abril del 2011

La libertà

Es podria retocar, es podria allargar, es podria traduir al català. Però són deures d'italià per d'aquí a dues horetes i, de moment, es queda així. S'entén bastant (a part que la meitat són tweets d'ahir vespre). Sigueu lliures! :) Què és, però, la llibertat, per vosaltres? 


"La libertà è una crepa nella porta della paura, ha scritto una volta il mio autore preferito.

In generale, libertà è poter scegliere, non avere dei obblighi. Libertà, infatti, sarebbe non stare qui a scrivere queste righe. Ma ci sono, e questo vuol dire che la libertà pura non esiste. Pura e assoluta no, ma piccoli momenti di libertà sí ne abbiamo,  sí.

Libertà è finire un esame e chiudere la porta quando usciamo dell’aula.
Libertà è buttarsi in acqua e abbandonare il corpo, essendo solo cervello in un vuoto che può assomigliare al mondo dei sogni.
Libertà è chiudere gli occhi e fare sparire il mondo, vederlo solo con le orecchie e le mani, perché sapiamo che c’è qualcuno sarà la nostra finestra.
Libertà è leggere “Si prega non sbattere il portone” e sbatterlo con tutta l’anima, e sentire quel sorriso nervoso che ci si scrive in faccia quando non facciamo caso alla legge.
Ma attenzione, non sempre, perché amazzare qualcuno o rubare solo ci farà schiavi delle nostre proprie azioni.
Libertà è poter confessare che guardi cartoni animati nonostante tu abbia più di venti anni.
Libertà è infondare i piedi nella sabbia  e sedersi a osservare il mare.
Libertà è sedersi davante al sole ed esserci solo tu e l’astro.
Libertà è anche farsi una doccia sdraiato nella basca.
Libertà è, perché no, scorregiare in ascensore.
Libertà è andare in bagno e non chiudere la porta.
Libertà è vestirti come ti piaccia perché non ti deve vedere nessuno.
Libertà è uscire di casa in pantaloni corti.
Libertà è uscire di casa con sandali ai piedi.
Libertà è uscire di casa senza prendere la borsa.
Libertà è cantare per strada.
Libertà è avere la casa per te una notte intera.
Libertà è ballare la tua canzone preferita in discoteca.
Libertà è criticare tantissimo uno sconosciuto perché in tanto lui non lo saprà mai.
Libertà è togliersi le scarpe con i tacchi quando arrivi a casa.
Libertà è, ancora, togliersi le calze e posare i piedi sul terra freddo.
Libertà è avere il telecommando in mano.
Libertà è cominciare un libro e lasciarlo quando ne hai letto soltanto tre pagine.
Libertà è mangiare una borsa intera di pattatine fritte mezz’ora prima di fare pranzo.
Libertà è non mangiare la parte esterna della pizza.
Libertà, come dice il nome, è fare pranzo in buffet libero.
Libertà è scrivere queste lettere in un blog in Internet, perché si perdano nella immensità di un mondo che non ha dei limiti.

Libertà è, in fondo, tentare di essere un pò più noi, aprire la nostra anima e tirarla fuori, farla uscire del nostro corpo dove è rinchiusa normalmente. Libertà è questo, uscire della gabbia e rompere un pocchino tutte le mura che abbiamo intorno, per poter scegliere, un po’ di più, la nostra vita in questo mondo di strade così ferme, così fermate e così stabili da far annoiare chiunque."

Tios, ties i relacions

Un tio és cabró per naturalesa i, de tant en tant, se centra una mica i es porta bé.
Una tia és bona persona per naturalesa i, de vegades, les circumstàncies de la vida l'obliguen a putejar.

En línies generals.
I qui digui que no, menteix.

dijous, 14 d’abril del 2011

Fins on hem arribat? Uniforme de cita.

Aquesta tarda entro al Zara a veure si trobava alguna coseta, i només arribar al pis del Trafa i moda joven (a baix no hi ha res que tot és per a senyores cutres) em trobo aquesta samarreta:


I dius coño! I se t'escapa un somriure i fa gracieta i penses "ups! nos han pillao!" perquè han plasmat l'estratègia per excel·lència de les cites amb noiets macos a la perfecció. Però després, quan t'imagines a tu amb això posat, anant pel carrer i a buscar el senyoret... ehm. Falla. Falla per tot arreu. Senyores, senyors, que sí, que els passos a seguir són coneguts per tots, que tots sabem què busquem i què hem de fer i per què ens movem amb nerviosisme davant del cafè (o del gelat, si hem de fer cas de la samarreta), però que així no es pot anar per la vida. No, no podem anar deixant-ho tot tan clar, que sempre hi ha d'haver una mica d'aquell misteri que ho engloba tot, el misteri del com, del quan... que quan es pronuncien (o, encara pitjor, es posen per escrit) aquestes maneres sobiranament conegudes es perden per l'abisme del que podria haver passat. Que no ens agrada tenir les coses tan òbvies. Que els desitjos, perquè es compleixin, no es poden dir en veu alta.

A més, també va bé fer-los patir una miqueta, no? :P Però sembla que això el senyor Zara no ho sap.

Mou, res! No et deixarem res..

Perquè qui no l'hagi vist, peca. Qui no l'hagi vist amb un somriure tonto, també. Qui no l'hagi vist pensant que grandíssims que són, també. I qui no l'hagi vist emocionant-se fins i tot una miqueta, no és tan friqui de les cançonetes, les rimes, i les versions com jo.

No els deixarem res de res de res! Nervis màxims i a liar-la parda i a veure com Casillas torna a mirar al terra perquè li fot vergonya reconèixer que qui té davant és GRANDÍSSIM! :D

Farem campana i tot, oh clar! És que al igual em perdo dos clàssics de quatre! Pasando pasando!


Mou, res! No et deixarem res! Mou, res! Perquè en volem tres... 

Ser gafe

Vol dir escriure un post sobre Spotify i als deu minuts llegir la notícia que canvien les condicions, el fan de pagament i totes les altres coses que han canviat que no em vénen de gust explicar. Però com que la conclusió del tema era passar-se a Cadena Dial a sentir la Shaila Dúrcal, no passa res.

Una altra casualitat més a la meva vida, per anar sumant.

Spotify (o l'estancament en el camp musical)

Jo, al principi, era de les que deien que l'Ares i el Kazaa i l'Emule i totes aquestes coses t'omplien el pc de virus (de fet, l'ordinador que tenia abans, als deu minuts d'instal·lar Kazaa, va caure en un estat vegetal semi-crònic que em va fer anar al menú de desintal·lar més de pressa que corrents). Vaig passar al mètode "música almoina", és a dir, que de tant en tant obria el messenger i li deia a tothom que estava connectat que em passés una cançó, la que fos, la que volguessin ells. Això va fer que els meus gustos musicals es dispersessin amb una facilitat increïble, i va portar a alguna indignació quan algú agafava el meu iPod i veia El Canto del Loco al costat de Sonata Arctica. En fin.

Vaig passar a portàtil, vaig instal·lar Ares, vaig renovar música, el meu germà em va passar 11 Gb de música, vaig omplir l'iPod... i vaig descobrir Spotify. I al principi oh, sí, llistes compartides, oh, sí... però a la que et crees la teva llista ja l'has liat. Vici total a la llista en qüestió i desinformació màxima de qualsevol nova música que aparegui al món. Si hi afegeixes que no trepitges les discoteques gaire sovint perquè la teva companya de bailoteos se n'ha anat a Suïssa, tenim una cara de tonta com un campanar quan els teus amics et fan escoltar coses i flipen que no sàpigues qui cony ho canta. I no mola sentir-se inútil i bitxo raro, eh, ja us ho dic ara...

Però una pregunta, spotifyeros... Abans, quan posaves alguna cosa per buscar... sonaven totes les cançons seguides, en plan llista... per què ara només en sona una?! Em ralla moltíssim! Li poses en plan va, avui sentiré això... i li has de posar play a cada cançó! Algú sap com s'arregla? Perquè només fa que torni a estancar-me a la meva llista i prou... I no vull!

En fiii... que em sembla que hauré de desintoxicar-me d'Spotify i tornar a viciar a les bandes sonores que ens animaven la biblioteca i les hores mortes en temps d'universitat... Tornarem a Los40, Cadena Dial i Cadena 100.. a veure si tornem a estar a la moda i a saber lo que va sonant!

Però sabeu què? La nova de la Lady Gaga m'agrada molt! :P

diumenge, 3 d’abril del 2011

És fàcil dir que no fas faltes

Però què hi poses, aquí, eh?

"El personatge resulta atractiu però l'autor assegura que no ___ ha volgut fer pas, d'atractiu"
"Pujol coneix el passat de Catalunya, en bona part n'ha construit el present i ara, com a expresident, ____ preocupa el futur".


I com a conclusió d'un matí de dissabte xerrant de llengua amb amics de l'ECAD i l'Albert Pla Nualart, veig que la cosa està difícil, que hi ha moltes coses que no sé i que ens en queden, a tots, moltes per acabar de decidir i d'aprendre...