Demà (o avui, fa mitja horeta) és quinze de març. I lluny del fanatisme, només vull informar que ja tinc el discman sobre la taula, desitjós de piles i d'un CD que faci olor de nou (sí, com els llibres), i de passejar-se per Barcelona a dins d'un bolso que pesarà, com cada vegada que surt un nou disc d'aquests dignes d'admirar. Que seuré al metro, a la uni, o on faci falta, i amb el llibret de lletres a la mà es crearà una bombolla que ens aïllarà del món.
He llegit dos blogs, una entrevista, he vist mitja entrevista més a la tele i he parat l'orella als pocs segons de cada cançó que l'iTunes fa dies que ens regala. No hi ha fanatisme, però sí un carinyo especial.
Demà farem 60 km per escoltar 10 milles per veure una bona armadura. I no n'escriuré cap post, cap crítica, perquè jo de música no hi entenc una merda. Però anirem regalant somriures a tots els qui passin, com feia l'epitafi del Captatio Benevolentiae. I sumarem repertori a una llista de reproducció que últimament m'acompanya a la dutxa, i tornarem a cantar lletres incantables de tan surrealistes, i potser hi haurà alguna cançoneta digna de l'Ai, Dolors, que em desperta cada matí des de fa un meset.
Bentornats, Manel! :)
a mi també em desperta l'Ai, Dolors des de fa setmanes!
ResponElimina